Retrats de l’ombres

“Aquells que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que somien només de nit.” Edgar Allan Poe

Es defineix el somni com un conjunt d’imatges i fets que sobrevenen mentre es dorm: aquests es creen a partir de les nostres vivències, coneixements i records que tot sovint venen acompanyats de sensacions com la tristor, l’alegria, l’adversitat i la por. És en les primeres fases del son, just abans de dormir-nos profundament, quan el nostre subconscient pren la iniciativa i organitza a través d’aquests estímuls que hem viscut durant la vigília una nova xarxa d’imatges i sensacions que formaran un nou univers. Un espai surrealista de trànsit entre allò ja conegut i allò nou i incomprès (“La situació liminar en aquest sentit, i per dir-ho així, trenca la força del costum i obre pas a l’especulació”, Víctor Turner). És durant aquesta transició quan se’ns fan presents els personatges que habiten en aquesta nova cosmovisió i que són produccions alienes a l’ordre regulador de la natura. En definitiva, les criatures que habitualment etiquetem com a “monstres”.
Aquests mostres son éssers estranys que evoquen sentiments contradictoris: per una banda ens atreuen perquè sentim que quelcom nostre és visible en ells i per tant ens en sentim vinculats com a creadors. Hem estat nosaltres els que els hem imaginat i per tant qui els hi ha donat forma. Però per un altre costat tenen una part desconeguda, irracional. Aquesta és la part que ens inquieta, incomoda i sorprèn. Aquesta és la part antinatural i torbadora del monstre.
Hanamaro Chaki té l’habilitat de recordar i plasmar aquests monstres fruits dels somnis en les seves obres i compartir-los amb nosaltres, originant d’aquesta manera una finestra a aquest fantàstic món interior; un univers que evoluciona i s’expandeix a partir de les noves vivències de l’artista i on exposa les seves pors més profundes i sinceres. En aquesta exposició que Hanamaro ha anomenat “Retrats d’ombres”, l’artista ens deixa veure i conèixer a través de les seves pintures la cara d’aquells éssers que normalment viuen a una dimensió on no arriben ni la llum ni la racionalitat.
En aquesta mostra retrospectiva, Chaki ens permet endinsar-nos d’una forma gradual al seu imaginari ric en bèsties i formes antropomòrfiques que viuen i creixen en el món oníric de l’artista i on podem viure en primera persona el somni i el malson des d’una vessant amable i propera. Aquests éssers de fàbula que ens mostra l’artista es converteixen en metàfora i llenguatge del seu propi viatge liminal entre el subconsicent i la realitat.
L’experiència de viure com la consciència de l’artista captura aquests fragments de pensament i els comparteix amb nosaltres és captivadora. Els personatges que veiem en les seves obres passen en molts casos de forma lateral, com si haguessin estat capturats en ple trànsit, en un fotograma concret d’una història en curs. Aquesta representació pausada ens permet observar-los en la distància sense una interpel·lació directa. L’ésser darrera les ombres no ens mira directament, ens permet mantenir-nos externs i compartir un espai virtual amb ell. Ens deixa observar els seus ulls, les seves màscares, els somriures, les mans, els peus, com es comuniquen, com creen, com viuen.
Però no tot els éssers semblen còmodes durant aquesta observació metòdica i en un moment determinat i sense saber perquè el monstre que creix a l’ombra ens mira, es gira i ens interpel·la d’una forma violenta i pertorbadora. Torç la boca i ens ensenya les dents amb un somriure enigmàtic. Ens sorprèn i colpeja de sobte. I així ens recorda que el món oníric també es crea i creix a través de l’empremta de l’angoixa, el perill i la calamitat.
Quan som espectadors de l’obra de Hanamaro Chaki no sabem qui pertorba a qui. Desconeixem si estem somiant o vivint un dels malsons de l’artista. No podem saber si som aliens a ells o si d’alguna manera formem part d’aquest nou món irreal. De la única cosa que podem estar segurs és que hi ha quelcom en el seu treball que no deixa indiferent i que després de conèixer els habitants del seu imaginari, els nostres propis somnis quedaran vinculats amb els seus d’alguna manera atemporal i que és possible que en algun moment els monstres que ens ha presentat se’ns apareguin en les nostres ombres i ja formin part de les nostres pròpies obsessions.

Text: Abigail L. Enrech