la Cançó d'un Somni


2 - 30 d'abril 2011

Centre Ovidi Montllor
Vistabella 8, 03802
Alcoi

Horari de l'exposició
De dimarts a divendres d' 17 a 22h
dissabte d' 18 a 21h
l'inauguració, dissabte 2 d'abril a les 19h30



www.alcoi.acpv.cat






Bestiari. Passeig a través de l’imaginari de Hanamaro.

Els bestiaris fantàstics, llibres replets d’implicacions biològiques, amb criatures grotesques i alucinants, inspirats en relats antics, que afloriren a partir de l’Edat Mitjana, com els que apareixen al bestiari d’Aberdeen, al Liber Chronicarum o a la Cosmographia de Münster, són sols un exemple d’eixa flora i fauna fantàstica que va dominar la imaginació de l’Europa camperola, així com també de part del món civilitzat de l’època.
Si ens aturem, en un primer cop, davant les obres de Hanamaro Chaki, veurem que aquestes estan protagonitzades per tot un seguit d’éssers imaginaris, i que, en certa manera, no podem deixar de recordar-nos a aquests bestiaris medievals. Malgrat que el lligam sols rau en el gust per la fantasia, en un intent de descobrir els monstres que havitaven al món. Tanmateix en aquest cas, el món que ells ocupen, és el món interior de Chaki.
Així amb aquesta comparació, no sols es pretén assenyalar el fil discursiu d’aquest text, sinó també apuntar la importància i el protagonisme dels éssers fantàstics, vistos com a metàfora i llenguatge, amb tot el seu potencial expressiu i poètic.
Les pintures de l’artista japonesa es veuen invadides per un impuls vital cap a la búsqueda del reconeixement personal. Diferents estats que queden representats com si fóra un espill de si mateixa, una nova pell on poder reflexar-se i observar-se. Sentiments que l’artista transforma i antropomorfitza en éssers, que semblen haver segut trets del més profund dels nostres malsons, però que, per contra, mostren la seua vessant més amable i propera.
De fet, si observem les criatures que omplin els llenços, ens sumergeix en un món on barreja realitat i fantasia. Però darrere d’aquests éssers, cal preguntar-se si Chaki, mostra a la mateixa vegada una angoixa provocada per la pèrdua del jo, en paraules del crític José Miguel G. Cortés “una constant reflexió sobre la dissolució del jo, l’angoixa per la despossesió física, l’experència d’una vida perduda, d’un pensament exiliat, d’un cos mal ensamblat que hi ha que reconstruir.
En definitiva, un jo que també necessita retrobar-se i desposseir-se d’aquelles coses que rebutja per a construir-se com a tal. De fet, les seues obres desenvolupen i exploren les principals obsessions que ocupen la seua ment. Obres que no podrem deixar de llegir en clau d’alliberament i que estarien pròximes a un tipus de pràctiques artístiques que advoquen per una tornada a l’espiritualitat - entesa més enllà de les creences religioses - o en relació al que George Bataille va denominar “experiència interior”. Un tipus d’art que actuaria com a via d’iniciació personal. Les obres serveixen com una reconciliació de l’artista amb si mateixa i, fins i tot, com a ferramenta per a enfontrar-se amb el seu entorn. El fet de pintar aquestes criatures és afrontar el passat i curar amb entusiasme i imaginació el seu devindre.
Així, seguint les paraules de l’escriptor argentí, Julio Cortázar, “és bo seguir multiplicant els polvorins mentals, l’humor que busca i afovoreix les mutacions més descabellades (...) és bo que existisquen els bestiaris colmats de transgressions, de potes on hauria d’haver ales i d’ulls posats on lloc de les dents.


Text: José Luis Giner Borrull


back





©2011 hana chaki all rights reserved